lunes, 14 de marzo de 2011

HISTÒRIA

La seva aparició més antiga, és a Egipte, en una tomba del faraó Kuran, on es va trobar mercuri líquid a una copa. Però van ser els romans i els grecs  els primers a anomenar aquest metall “Argentum Vivum” (els romans) que significa plata líquida (a causa del seu estat líquid a condicions normals) i els grecs van anomenar-lo hydrargyros. És per això que el seu símbol sigui Hg i no Me. Plinio (romà) va diferenciar aquests noms dient que el segon era el que s’obtenia del cinabri(mineral vermellós amb el que s'obté mercuri). El cinabri ja era utilitzat al paleolític per fer les pintures rupestres. A la Grècia antiga, sabem que Aristòtil recomanava el mercuri barrejat amb saliva per curar certes malalties cutànies. 

Tot i així, aquest metall platejat ja era utilitzat en altres cultures. Per exemple, l’utilitzaven com a amulet o símbol per tenir sort, ja sigui quan a les collites com per prevenir certes malalties i fins i tot per augmentar la vitalitat sexual(a l’Índia).

Zósimo de Panòpilis, alquimista grec, estableix que el mercuri té vida i esperit propi i per això és l’arkhé de la physis. És per això que alquimistes d’èpoques posteriors intenten obtenir or d’aquest metall.

El químic Antoine Laurent Lavoisier va ser el primer en reconèixer el mercuri com a element de la taula periòdica.

El nom actual de mercuri va ser donat més tard, amb referència al déu grec Mercuri, el missatger dels Déus, que sempre corria.

Té jaciments arreu del món però el més important mundialment és el que està a Ciudad Real.

domingo, 13 de marzo de 2011

DADES

Nom llatí: Hidrargirum

Símbol: Hg

Número atòmic: 80

Massa atòmica: 200,61

Duresa:1,5 Mohs

Densitat: 13, 546 g/cm3

Punt de fusió: -38,89ºC

Resistivitat: 0,957 Ω · mm2/m

OBTENCIÓ

El mercuri a la natura es troba de dues maneres diferents, en estat lliure o en compostos. L’exemple més clar de compost és el cinabri, com ja s’ha dit abans, fet majoritàriament de sulfur de mercuri, d’aquí el seu color vermellós.
Hi ha varies maneres d’obtenir el mercuri.
-Es pot triturar el mineral i després escalfar-lo amb corrents d’aire a uns 700ºC. D’aquesta manera, el sulfur de mercuri reacciona amb l’oxigen i per això se separen els dos elements. Llavors el mercuri en estat gasós es condensa en uns dispositius hermèticament tancats i es transforma a estat líquid.
-També es pot obtenir tractant-lo amb àcid nítric diluït, que oxida els altres metalls deixant el mercuri lliure per poder ser destil·lat.  

PROPIETATS

És un element metàl•lic líquid a temperatura ambient d'un color platejat, per això també se'l coneix com plata líquida. El seu número atòmic és el 80 en la taula periòdica, en els elements de transició. Quan aquest element líquid tan dens es sotmet a una pressió de 7640 atmosferes el seu estat canvia i passa a ser sòlid. Es dissol en àcid nítric i en àcid sulfúric. Els materials tenen un punt de fusió, en el cas del mercuri, està  a -39ºC i el seu punt d'ebullicó el trobem al voltant dels 357ºC.  És bastant bon conductor de l'electricitat però molt mal conductor de la calor, amb un coeficient de dilatació molt alt. Té la capacitat de dissoldre gairebé tots els metalls, excepte el ferro o el níquel, entre d'altres.



El mercuri se sol extreure del cinabri, ja que està format per un 85% de mercuri i l'altre % de sofre, una roca que la trobem a prop de zones volcàniques i també en fonts càlides. És d'un color vermellós, tot i que, a causa de les impureses, també pot variar del morat fins al vermell sang. 
En l’antiguitat es creia que tenia propietats de curació i també propietats màgiques. Es deia que preservava els ossos i, per això, els alquimistes l'utilitzaven creient que allargava la vida humana. 

jueves, 10 de marzo de 2011

APLICACIONS

S’utilitza sobretot en la fabricació de termòmetres, ja que el seu coeficient de dilatació és gairebé constant. També s’utilitza en les bombes de buit (s’extreuen molècules de gas d’un volum tancat per crear un vincle parcial), en baròmetres, interruptors i rectificadors elèctrics, etc.


El vapor de mercuri s’utilitza en algunes calderes de les turbines, en comptes d’utilitzar el vapor d’aigua, amb aquest mateix vapor, també es fan làmpades fluorescents.
L’aliatge del mercuri amb altres materials s’utilitza en odontologia en fundes dentals.

EFECTES NOCIUS

A la salut humana: El mercuri és un element molt tòxic, 1 gram de la ingestió d’una sal de mercuri (com ara el clorur de mercuri) provoca la mort. Però si és menys quantitat, provoca vòmits, pèrdua de la gana i diarrea. Si s’inhala, té també alguns efectes com ara picors a la gola, mal de cap, nàusees i debilitat muscular.  Si només es té contacte amb la pell o els ulls, només provoca irritació. Els efectes més greus que pot causar, deixant de banda la mort, són:
- Anomalies al sistema nerviós
- Anomalies al cervell
- Anomalies a l’ADN i cromosomes d’un nadó
- Efectes negatius a la reproducció (mal a l’esperma, defectes al naixement i avortament).  

Al medi ambient: L'alliberació de mercuri a la natura sempre ha estat present, però ara amb l’activitat humana (cremat de fòssils o combustió de residus sòlids), s’ha agreujat. Normalment, va a parar a l’aigua(residus industrials) o al sòl(es pot acumular als xampinyons). 

Elisenda Clèries
Georgina Ramón