HISTÒRIA

La seva aparició més antiga, és a Egipte, en una tomba del faraó Kuran, on es va trobar mercuri líquid a una copa. Però van ser els romans i els grecs  els primers a anomenar aquest metall “Argentum Vivum” (els romans) que significa plata líquida (a causa del seu estat líquid a condicions normals) i els grecs van anomenar-lo hydrargyros. És per això que el seu símbol sigui Hg i no Me. Plinio (romà) va diferenciar aquests noms dient que el segon era el que s’obtenia del cinabri(mineral vermellós amb el que s'obté mercuri). El cinabri ja era utilitzat al paleolític per fer les pintures rupestres. A la Grècia antiga, sabem que Aristòtil recomanava el mercuri barrejat amb saliva per curar certes malalties cutànies. 

Tot i així, aquest metall platejat ja era utilitzat en altres cultures. Per exemple, l’utilitzaven com a amulet o símbol per tenir sort, ja sigui quan a les collites com per prevenir certes malalties i fins i tot per augmentar la vitalitat sexual(a l’Índia).

Zósimo de Panòpilis, alquimista grec, estableix que el mercuri té vida i esperit propi i per això és l’arkhé de la physis. És per això que alquimistes d’èpoques posteriors intenten obtenir or d’aquest metall.

El químic Antoine Laurent Lavoisier va ser el primer en reconèixer el mercuri com a element de la taula periòdica.

El nom actual de mercuri va ser donat més tard, amb referència al déu grec Mercuri, el missatger dels Déus, que sempre corria.

Té jaciments arreu del món però el més important mundialment és el que està a Ciudad Real.